BIODETERIORACIÓ DE MONUMENTS I EDIFICIS ANTICS
INTRODUCCIÓ
La biodeterioració d’edificis antics, el primer que ens fa pensar que es produeixi és molt probable que per microbis que es troben presents en el vent. Es la primera idea que ens ve a la ment, però els motius de la biodeterioració van molt més enllà.
Els microorganismes dispersos a l’aire tenen una gran importància biològica i econòmica ja que pot provocar malalties, el deteriorament i corrosió de monuments i metalls. Un anàlisi de deteriorament ens permetria determinar les alteracions dels materials de naturalesa orgànica, produits per l’impacte dels agents biològics i com a conseqüència efectuar un anàlisi de la calitat de l’aire, que ens indicaran el risc potencial del desenvolupament de contaminants microbiològics i la incidència de les partícules sòlides.
CAUSES DE LA BIODETERIORACIÓ
Tots els materials d'enginyeria són colonitzats, per microorganismes (principalment bacteris i, fongs) en qüestió d'hores després de la seva exposició, en aigües naturals i en molts ambients, atmosfèrics. Els microorganismes creixen i, produeixen una capa viscoelàstica o biopelícula.La major part de les biofilm d'origen natural contenen un consorci de microorganismes amb requeriments nutricionals i d'oxigen variats.
A més, les necessitats nutricionals d'una espècie poden ser proporcionades per altres
membres de la comunitat. El medi ambient en la interfase biofilm/material és radicalment diferent de la del mitjà global en termes de pH, oxigen dissolt i espècies orgàniques i inorgàniques.
La biorreceptividad es refereix a les propietats que controlen la capacitat d'un material de ser colonitzat per un o més grups d'organismes vius. La colonització microbiana pot modificar la microestructura i la humitat del material.
Els bacteris nitrificants (Nitrobàcter, Nitrosomones) produeixen àcid nítric, que és responsable de la solubilització del calci de les pedres, i degraden els carbonats, aluminats i silicats, així com la portlandita. Tots els fongs produeixen àcids orgànics durant el seu metabolisme i aquests condueixen a la solubilització o quelació de minerals tals com l'Al, K, Ca i Fe del substrat del concret i les pedra que contenen silicats, feldspats i miques. Les algues diatomees requereixen sílice per a l'estructura de la seva paret cel·lular (frústula) i s'ha determinat que han estat responsables d'eliminar sílice del concret. Els càlculs mineralògics han demostrat la reducció de sílice i la presència de restes de diatomees en diversos concrets. L'alliberament biogènica d'àcids corrosius és probablement el mecanisme destructiu biogeoquímic més conegut i investigat de materials inorgànics.
Aquest procés, denominat biocorrosió quan es tracta de metalls, resulta de l'alliberament d'àcids inorgànics i orgànics (processos de degradació conegut com acidòlisi). Després ocorre un debilitament de la matriu mineral en certs llocs de l'estructura composta dels materials. Com a resultat, aquest processos biogeoquímics destructius poden conduir a la corrosió localitzada o fins i tot a gran escala generant desgastos del material.
Els processos acidolítics (intercanvi catió-protó) estan relacionats a l'activitat de microorganismes quimiolitotròfics, tals com a bacteris formadors d'àcid nítric i sulfúric. A causa que aquests bacteris necessiten d'una humitat i nutrients específics, l'impacte de les mateixes es veu sovint en construccions exposades a condicions amb relativa humitat i temperatura, tals com a torres de refredament i sistemes de drenatge, així com edificis exposats a climes tropicals i subtropicals, com Brasil i Austràlia. El comportament potencialment perjudicial d'aquests bacteris sobre concret, morter i maó s'ha quantificat en càmeres de simulació determinant la velocitat de degradació. En condicions favorables per al seu creixement, els bacteris nitrificants també s'han trobat en edificacions de pedra natural. No obstant això, és probable que estiguessin presents com a conseqüència de les activitats del ràpid creixement de la microflora heterotròfica.
METODOLOGIA PER PREVENIR-LA O ERRADICAR-LA
Per tal d'evitar o minimitzar el deteriorament de monuments i edificis antics, s'utilitzen mètodes de treball sistemàtic, fent un seguiment i control dels riscos del deteriorament que afecten o poden afectar el bé cultural.
La conservació preventiva comença per la identificació i diagnosis dels agents de deteriorament que afecten els béns culturals. Llavors s'opten mesures per impedir que segueixi produint-se el deteriorament, això no sempre s'aconsegueix de forma completa, per tant és necessari establir una estratègia de prevenció basada en procediments i protocols pel seguiment, control i minimització del deteriorament. A la fase de diagnòstic i seguiment s'emprenen diverses tècniques, algunes de les més importants:
-Monitorització de paràmetres ambientals basada en sensors
-Anàlisis de contaminants atmosfèrics
-Mesura de concentració de Compostos Orgànics Volàtils
-Fotometria, seguiment de la llum i radiacions associades (UV i IR)
-Termografia infraroja
Encara que la versió del treball sigui un esborrany, cal que estigui mínimament estructurat. El treball no està estructurat amb apartats, ni conté taules o imatges que el facin atractiu per la seva lectura. Falten referències bibliogràfiques citades en el text a l’apartat de bibliografia i les referències de l’apartat de bibliografia no estan citades en el cos del text. No hi ha un apartat de Conclusions.
ResponderEliminarEl treball seria més atractiu si contingués imatges o taules que ajuden a la comprensió dels contingut que exposeu. Per exemple, una imatge d’una superfície afectada per la meteorització biològica (pot ser una imatge al microscopi electrònic de rastreig on es mostrin colònies de microorganismes creixent sobre roques) o una taula on es mostrin els principals grups de microorganismes implicats en la meteorització. En forma de taula la informació és molt més fàcilment comparable. A la taula haureu de definir els ítems a comparar: tipus de microorganisme, exemple d’espècie, metabolisme, producte del metabolisme, tipus d’edificis afectats (material), etc....
Cl explicar millor quins tipus diferents de microorganismes hi ha implicats, fermentadors?. Respiradors aerobis, quins?. No expliqueu casos concrets d’edificis històrics afectats per aquest problema.
Caldria aportar dades sobre estudis realitzats de l’efecte dels microorganismes en la deterioració d’edificis. Seria interessant explicar si compostos contaminants atmosfèrics de tipus orgànic podrien servir com a font de nutrients pels microorganismes, àcids grassos?. Hidrocarburs?. Per exemple, en ciutats amb molta contaminació atmosfèrica la biodeterioració és més ràpida?.
També seria convenient comentar si actualment els materials de construcció estan recoberts per compostos que dificultin l’adhesió de bacteris i fongs i per tant redueixin la meteorització (com en el cas dels cascs dels vaixells que contenen compostos que eviten l’adhesió dels bacteris aquàtics, conegut com a biofouling).